Nebuloses de la Constel·lació d’Orió

Mosaic realitzat per en Jordi Esquerrà, amb fotografies mitjançant telescopi Takahashi Fsq85 i càmera Canon 450d

Si fa uns mesos fèiem esment en aquest web de la Nebulosa del Corredor (Runningman Nebula), aquesta vegada presentem tot un mosaic de nebuloses que es poden observar a la Constel·lació d’Orió, una de les característiques de la tardor-hivern del nostre hemisferi nord.

Així doncs, en aquest mosaic (conjunt de diferents fotografies per a exposar més camp de visió en la imatge), podem observar-ne ni més ni menys que quatre. D’esquerra a dreta:
Nebulosa de la Flama (o NGC 2024): Nebulosa d’emissió de color ataronjat. Situat a la part inferior esquerra.
Nebulosa del Cap de Cavall (o Barnard 33): Núvol fred i fosc que contrasta amb un altre de vermell i calent que hi ha al darrera. En la imatge, a la part inferior esquerra.
Nebulosa del Corredor (o Sh2-279): Nebulosa d’emissió de color blau. La vam detallar en una altra entrada del web pel març del 2020. Situat a la imatge a la part superior dreta.
Gran Nebulosa d’Orió (o M42): La nebulosa més gran de la imatge, que combina multitud de colors, que degraden cap al vermell a mida que es van allunyant del centre. A la imatge, a l’angle superior dret.

La Constel·lació d’Orió és una de les més grans àrees del nostre hemisferi nord, composat per 7 estrelles de primera magnitud, i el característic cinturó de 3 estrelles de mateixa magnitud aparent i perfectament aliniades en vers als nostres ulls. Amb la supergegant vermella Betelgeuse com a “Alpha” (l’estrella de major magnitud, la que més brilla des del nostre punt de vista) que formaria l’espatlla esquerra del caçador.

Observació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta Júpiter

Tal com Galileu va descobrir a l’any 1610, el planeta Júpiter té 4 llunes fàcilment visibles, (fins i tot amb uns prismàtics), que van donant voltes al seu voltant tal com si es tractés d’un sistema solar en minatura. Aquests satèl·lits naturals es coneixen com a “les Quatre Llunes de Galileu“: Io, Europa, Ganímedes i Calixte.

Aquestes llunes contínuament “transiten” per davant del planeta, però com que durant aquests primers dies de juny del 2019 Júpiter està en oposició a la Terra (el que significa que els dos planetes estan a la menor distància entre ells), permet que les observacions siguin més profitoses i llueixin més.

Per aprofitar l’esdeveniment, la matinada del dia 5 de juny del 2019, tres integrants d’Astrogarrotxa ens vam desplaçar a l’Observatori de Batet per poder realitzar l’observació amb telescopi del trànsit de dues de les llunes per davant de Júpiter. Com que el seeing d’aquella nit era molt bo, ens va permetre tirar d’augment i gaudir del transit amb molt detall.

Io, la seva lluna més propera, va començar el trànsit sobre les 2:20h de la matinada. El més fàcil és veure l’ombra de la lluna sobre el disc brillant del planeta. Tot seguit Ganimedes, la lluna més gran de Júpiter i també de tot el Sistema Solar, també va entrar en escena, deixant la imatge de les dues llunes (punts brillants) i les dues ombres (punts foscos) en transit sobre el planeta.

Imatge: (hemel.waarnemen.com)
L’Equip de la nit: l’Adrià, en Xevi, en Jordi i el nostre Telescopi Celestron C14

Dia Mundial de l’Astronomia

En motiu del dia mundial de l’Astronomia, alguns socis d’Astrogarrotxa ens vàrem desplaçar fins a l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. L’agenda oferia  tota una sèrie d’activitats molt interesants per al vespre-nit del divendres 10 de maig, que acabava amb una plantada de telescopis al costat de la seva famosa cúpula.

El President i el Director de l’observatori van donar el tret de sortida a les activitats a la Sala de les Constel·lacions (on es poden observar les restes d’alguns meteorits).

La primera de les activitats era la conferència “L’exploració del sistema solar”, a càrrec de Marc Costa, enginyer de la Agència Especial Europea, en la qual va descriure diferents missions, tant de la ESA com altres entitats, en l’exploració del Sistema Solar.

Malauradament, i degut al mal temps meteorològic, es va haver d’anul·lar la segona activitat, que consistia en l’observació a cel obert. Però a canvi el President i el Director ens varen oferir una ruta per ensenyar-nos les instal·lacions del centre, i descriure’ns l’espectacle que solen realitzar en els batejos astronòmics.

Per acabar, tots el assistents vam poder pujar a la cúpula i veure tot l’equipament que utilitzen tant per la divulgació de l’astronomia i per projectes de caire més científic, com ara el projecte TESS (seguiment d’exoplanetes) amb col·laboració amb la NASA.