El Planeta Júpiter

Aquest estiu del 2019 ens dóna la possibilitat d’observar còmodament el planeta Júpiter, ja que està en oposició (i així el tenim en la mínima distància de la Terra). Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar, i és una gran bombolla de gas de diferents tonalitats, observables des d’un petit telescopi. Aquestes tonalitats són l’atmosfera del planeta, format també d’altes i baixes pressions.

Aprofitant l’absència de lluna, i emprant el telescopi de l’Observatori de Batet, ens vàrem dedicar a fer fotografia planetària per aconseguir més detall que el que s’observa a simple vista. I com a primer intent, mostrem orgullosos el resultat, ja que fins i tot vam caçar la Gran Taca Vermella (la tempesta tropical més característica del planeta).

La fotografia ha estat realitzada per Xevi Coromina, Quim Casas i Jordi Esquerrà, tots tres d’Astrogarrotxa, el 5 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
Telescopi: Celestron C14
CCD: ASI 120 MC Color

Activitats de “Mirant el Cel” i “Nits de Lluna Plena” (juliol 2019)

Mitjançant l’activitat de Mirant el Cel, descobreix els misteris del cel d’estiu des de l’Observatori Astronòmic de Batet de la Serra. La visita consisteix en projeccions d’imatges i d’un audiovisual dins la sala. A continuació, a l’exterior de l’Observatori, contemplarem les estrelles, les constel·lacions i els planetes guiats de la mà d’un expert d’Astrogarrotxa, sota l’esfera celeste en les refrescants nits d’estiu. També es farà observació del cel a través del telescopi, situat a la cúpula giratòria.

Si l’activitat consisteix en Nit de Lluna Plena, coneixerem de ben a prop la Lluna, amb l’ajuda de projeccions i es farà una breu passejada sota el clar de lluna, que ens endinsarà en els sons del bosc. La llum de la lluna oferirà un paisatge diferent en les fresques nits d’estiu. Estirats còmodament en un prat, podrem conèixer constel·lacions i estels de la mà d’un expert d’AstroGarrotxa. Un cop de tornada a l’Observatori, podrem veure la lluna i els seus cràters a través del telescopi.

L’activitat finalitzarà amb un petit refrigeri.

Dates disponibles Mirant el Cel: 5, 6, 19, 20, 26, 27 de juliol, a les 22:15h
Dates disponibles Nit de Lluna Plena: dissabte 13 de juliol, a les 22:15h
Lloc: Observatori Astronòmic de Batet de la Serra (fes click per a la ubicació al Google Maps)
Preus: 5€ (fins a 10 anys) / 10€ (a partir d’11 anys)
Durada: 90 minuts
Inscripcions: Oficina de Turisme d’Olot (turisme@olot.cat 972260141)

Podeu trobar la resta de dates d’observacions previstes per aquest estiu 2019 fent click sobre l’enllaç d’activitats d’Astrograrrotxa.

Xerrada “La Gran Fita del Apollo XI” al Cafè Art Fontanella XII

Aquest any 2019 es celebra el 50è aniversari de l’arribada dels humans a la Lluna. Per a commemorar aquest esdeveniment, l’Associació Astronòmica de la Garrotxa organitza una xerrada per a explicar com es va aconseguir aquesta extraordinària fita, i reflexionar sobre el perquè ha tingut, té i tindrà importància en la nostra història.

La conferència conté una breu introducció històrica per a saber perquè es va proposar d’anar a la Lluna, una explicació de les parts de la nau Apollo XI i del seu coet propulsor Saturn V, i la descripció del tot viatge (des del seu llançament a la reintroducció a l’atmosfera terrestre, passant pel descens a la superfície del nostre satèl·lit natural, i pel passeig lunar).

Lloc: Cafè Art Fontanella XII (C/ Pere Joan Fontanella, 12, Olot)
Data: 5 de juliol del 2019
Hora: 19:00h (Durada: 45 minuts)
Entrada Lliure

Arriba el Solstici d’Estiu 2019

Gràfic extret de la XTEC

El proper divendres 21 de juny, a les 17:55h hora catalana (15:55h GMT) hi haurà el Solstici de l’Estiu del 2019, i entrarem en l’Estiu Astronòmic. Fins a la data conreta, la llum diurna s’ha anat s’ha anat allargant de mica en mica, des de l’anterior Solstici d’Hivern. A partir d’ara les hores de llum s’aniran escurçant.

L’inici de l’Estiu Astronòmic (varia cada any degut al movient de translació de la Terra) difereix lleugerament de l’inici de l’Estiu Oficial (fixat cada any per calendari al 21 de juny)

En aquest moment de Solstici d’Estiu, la Terra està en el seu punt més allunyat del Sol. Malgrat la distància, és quan més calor fa a l’Hemisferi Nord. Això és degut a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, quan els raigs solars incidèixen més perpendiculars a la superfície de l’hemisferi nord, i més hores de llum tenim cada dia.

Des d’Astrogarrotxa us desitgem un bon estiu, aprofitant les nits fresques per obserar el cel .

Activitats de Mirant el Cel (juny 2019)

Descobreix els misteris del cel d’estiu des de l’Observatori Astronòmic de Batet de la Serra. La visita consisteix en projeccions d’imatges i d’un audiovisual dins la sala. A continuació, a l’exterior de l’Observatori, contemplarem les estrelles, les constel·lacions i els planetes guiats de la mà d’un expert d’Astrogarrotxa, sota l’esfera celeste en les refrescants nits d’estiu. També es farà observació del cel a través del telescopi, situat a la cúpula giratòria.

L’activitat finalitzarà amb un petit refrigeri.

Dates disponibles: divendres 21 i divendres 28 de juny, a les 22:15h
Lloc: Observatori Astronòmic de Batet de la Serra (fes click per a la ubicació al Google Maps)
Preus: 5€ (fins a 10 anys) / 10€ (a partir d’11 anys)
Durada: 90 minuts
Inscripcions: Oficina de Turisme d’Olot (turisme@olot.cat 972260141)

Podeu trobar la resta de dates d’observacions previstes per aquest estiu 2019 fent click sobre l’enllaç d’activitats d’Astrograrrotxa.

La Galàxia del Molinet

A la constel·lació de l’Ossa Major (Ursa Major) hi podem trobar la Galàxia del Molinet, una altra meravellosa galàxia en espiral que, com la del M51 (Galàxia del Remolí) i que es va publicar en aquest mateix web fa uns dies, té la peculiaritat d’estar totalment perpendicular a la nostra visió, per la qual cosa també podem observar perfectament els seus braços. Forma part del catàleg Messier de Nebuloses, i està catalogada com a M101. En aquest cas, té fins a cinc galàxies satèl·lit: NGC 5104, NGC 5474, NGC 5477, NGC 5585 i Holmberg IV.

Aquesta galàxia està a 25 milions d’anys llum, i és de les més grans de les nostres veïnes, ja que fa més del doble de mida que la nostra Via Làctia. Té lla peculiariat de tenir més de 3.000 regions HII (nebuloses d’emissió, on es formen estrelles noves).

La fotografia ha estat realitzada per Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, el 4 de juny del 2019, amb les següents característiques:
36 x 300s iso 1600
30 dark / flat / bias

La Galàxia del Remolí

A la constel·lació dels Gossos Caçadors (Canes Venatici) hi podem trobar la Galàxia del Remolí, una extraordinària galàxia en espiral que té la peculiaritat d’estar totalment perpendicular a la nostra visió, per la qual cosa podem observar perfectament els seus braços. També anomenada M51 (forma part del catàleg Messier de Nebuloses), es tracta d’una de les galàxies més brillants del firmament, i té una galàxia acompanyant (NGC 5195).

La zona de les constel·lacions dels Gossos Caçadors i la Ossa Major és de les més fosques del nostre firmament, ja que es tracta de la part més perpendicular del plà de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. O sigui, la Galàxia del Remolí i la Via Làctia estarien en plans paral·lels, separades per 37 milions d’anys llum.

La fotografia ha estat realitzada per Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, l’1 de juny del 2019, sota un 3% de Lluna, i amb les següents característiques:
36 x 300s iso 1600
40x dark / flat / bias

Observació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta Júpiter

Tal com Galileu va descobrir a l’any 1610, el planeta Júpiter té 4 llunes fàcilment visibles, (fins i tot amb uns prismàtics), que van donant voltes al seu voltant tal com si es tractés d’un sistema solar en minatura. Aquests satèl·lits naturals es coneixen com a “les Quatre Llunes de Galileu“: Io, Europa, Ganímedes i Calixte.

Aquestes llunes contínuament “transiten” per davant del planeta, però com que durant aquests primers dies de juny del 2019 Júpiter està en oposició a la Terra (el que significa que els dos planetes estan a la menor distància entre ells), permet que les observacions siguin més profitoses i llueixin més.

Per aprofitar l’esdeveniment, la matinada del dia 5 de juny del 2019, tres integrants d’Astrogarrotxa ens vam desplaçar a l’Observatori de Batet per poder realitzar l’observació amb telescopi del trànsit de dues de les llunes per davant de Júpiter. Com que el seeing d’aquella nit era molt bo, ens va permetre tirar d’augment i gaudir del transit amb molt detall.

Io, la seva lluna més propera, va començar el trànsit sobre les 2:20h de la matinada. El més fàcil és veure l’ombra de la lluna sobre el disc brillant del planeta. Tot seguit Ganimedes, la lluna més gran de Júpiter i també de tot el Sistema Solar, també va entrar en escena, deixant la imatge de les dues llunes (punts brillants) i les dues ombres (punts foscos) en transit sobre el planeta.

Imatge: (hemel.waarnemen.com)
L’Equip de la nit: l’Adrià, en Xevi, en Jordi i el nostre Telescopi Celestron C14

Nebulosa de l’Àguila i els Pilars de la Creació

A la constel·lació de l’Àguila ens trobem aquesta meravellosa nebulosa d’emissió tipus “regió H II“, que porta el nom de la pròpia constel·lació. També coneguda com a M16 (forma part del càtàleg Messier de Nebuloses) en realitat són dos objectes conjunts. Per una banda, la nebulosa d’emissió pròpiament dita, i també un cúmul obert catalogat com a NGC 6611. Les aproximadament 450 estrelles d’aquest cúmul són de nova creació (tenen entre 1 i 2 milions d’anys d’edat) i provenen del gran núvol de gas hidrogen de la nebulosa.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà (soci d’Astrogarrotxa) el 21 de maig del 2019, mitjançant el Telescopi remot T32 (Planewave 17” CDK), amb les següents característiques:
3x600s Ha Astrodon 5nm
15dark / flats / bias

En el centre de la Nebulosa de l’Àguila es poden observar les espectaculars formes del núvol de gas, en forma d’estalagmites, i es coneixen com a Els Pilars de la Creació. Són molt coneguts en el món de l’astrofotografia degut la imatge que va aconseguir el Telescopi Hubble en alta definició, i degut a la seva bellesa han sortit en pel·lícules de ciència ficció, com Contact, (basada en un llibre del divulgador astronòmic Carl Sagan).

Fotografia del 1995, obtinguda per la Càmera Planetària i de Gran Angular 2 del Telescopi Espacial Hubble, amb colors vermells per a les zones d’emissió de sofre ionitzat, verds per a emissió d’hidrogen i blaus per a l’emissió d’oxigen.

Conferència del doctor Santi Roca sobre la missió Gaia

Aquest divendres 17 de maig de 2019, dins del cicle de xerrades de l’edició XXII dels grans interrogants de la ciència, el doctor i company Santi Roca va fer una xerrada esplèndida sobre la missió Gaia. Amb la Sala del Casal Marià plena i un públic que va seguir i va gaudir de les explicacions del professor Roca.

Text de l’anunci de la conferència:

Us afegim un enllaç de l’article publicat al diari Nacional.cat, el  dimecres 25 d’abril de 2018, que explica els objectius i descobertes inicials d’aquesta missió, que hi participen astrònoms de la Universitat de Barcelona. I un enllaç directa a la web de la missió Gaia