Marató d’Objectes Messier 2019

Durant la lluna nova més propera a l’equinocci de primavera, és tradicional entre els astrònoms aficionats fer el que s’anomena una Marató Messier, que consisteix observar a través de telescopi o prismàtics el màxim número dels 110 objectes astronòmics que Charles Messier va catalogar entre el 1774 i 1781, sota el títol original “Catàleg de nebuloses i Cúmuls d’Estrelles que s’observen entre les estrelles fixes sobre l’horiztó de París”. En aquest catàleg es recullen nebuloses planetàries, cúmuls globulars, cúmuls oberts i el que al segle XVIII encara no es coneixia com a galàxies.

El passat 8 de març alguns membres d’Astrogarrotxa vàrem desafiar les males condicions meteorològiques (cel tapat al vespre, núvols baixos fins ben bé mitjanit i una atmosfera molt humida, desfavorable per a l’activitat), per aconseguir observar fins a un total de 19 objectes del catàleg en 3 hores, que es resumeixen a continuació:

# Messier Constel·lació Tipus Objecte
1 M42 Orió Gran nebulosa. Trapezi definit
2 M43 Orió Nebulosa
3 M1 Taure Nebulosa resta de supernova
«Nebulosa del Cranc»
4 M3 Canes Venatici Cúmul globular
5 M51 Canes Venatici Galàxia espiral
6 M104 Verge Galàxia espiral amb franja de pols fosca
«Galàxia del Barret»
7 M49 Verge Galàxia el·líptica
8 M65 Lleó Galàxia espiral
9 M66 Lleó Galàxia espiral (NGC3628 al costat)
10 M105 Lleó Galàxia el·líptica
11 M95 Lleó Galàxia espiral
12 M96 Lleó Galàxia espiral
13 M85 Coma Berenice Galàxia el·líptica
14 M53 Coma Berenice Cúmul globular
15 M44 Cranc Cúmul obert
“El Pesebre”
16 M81 Ossa Major Galàxia espiral
17 M82 Ossa Major Galàxia espiral
«Galàxia del Cigar»
18 M13 Hèrcules Cúmul globular
19 M57 Lira Nebulosa planetària
“Anular de Lira”

Saturn surt de darrera la Lluna

201902020725 LlunaSaturn

El dissabte 2 de febrer a les 7h25m (6h25m TU) poc després que la Lluna surti per l’horitzó sudest, per la vora del nostre satèl·lit apareixerà el planeta dels anells, Saturn.

L’espectacle mereix llevar-se d’hora. Es podrà veure a simple vista, però és una imatge inoblidable observar-ho amb telescopi. L’única condició serà buscar algun lloc on l’horitzó sudest estigui net de muntanyes i edificis, millor sobre el mar, perquè la Lluna estarà bastant baixa, a 8º d’altura.

A simple vista o amb prismàtics es veurà que per la part fosca de la Lluna, lleugerament il·luminada per la llum cendrosa, apareixerà un punt bastant brillant i que es va separant de nostre satèl·lit lentament.

Mirant per telescopi es podrà veure com Saturn va reapareixent poc a poc; primer els anells i després el disc del planeta. Es possible que pocs minuts abans també es pugui observar com surt de darrera de la Lluna el satèl·lit Tità.

En aquesta ocasió no es podrà veure com s’oculta el planeta darrera la Lluna perquè encara estarà per sota l’horitzó i resultarà invisible des de la península ibèrica.

L’ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Astrogarrotxa amb La Marató TV3

Astrogarrotxa ha participat a la Marató de TV3 d’engany pel Càncer, el passat dissabte, 15 de desembre al Firal d’Olot.

 

L’activitat ha consistit en una observació de la Lluna i els seus cràters a través del telescopi de l’associació. S’han recaptat 262,08€ que han estat lliurats a la Marató.

Cassini crater lluna

La investigació dona vida. Càncer

http://www.ccma.cat/tv3/marato/2018/210/

Una superterra a l’estrella de Barnard

15 novembre 2018

noticia superterra2Un equip liderat per Ignasi Ribas (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) i Guillem Anglada (Universitat Queen Mary de Londres) han trobat, després d’un curos anàlisi, que hi ha un 99% de possibilitats que hi hagi un exoplaneta a l’estrella de Barnard. És l’estrella més ràpida del cel nocturn, situada a tan sols 6 anys llum de distància. L’exoplaneta, anomenat Barnard b, té una massa d’almenys 3,2 vegades la Terra, una superterra, amb una òrbita de 233 dies de període. S’han utilitzat dades d’un gran conjunt de telescopis. És un món gelat i dèbilment il•luminat; només rep un 2% de l’energia que la Terra rep del Sol. Està a una distància de només 0,4 vegades la que separa el Sol de la Terra, es troba prop de la línia de neu, la regió on compostos volàtils com l’aigua poden condensar-se en gel sòlid. Aquest món gelat i d’ombra podria tenir una temperatura de –170 °C, fent-lo inhòspit per a la vida tal com la coneixem. Després del planeta trobat en Proxima Centauri és el segon exoplaneta conegut més proper a la Terra. Més informació en l’ESO.

Notícia L’Astronòmica de Sabadell