La Galàxia del Remolí

A la constel·lació dels Gossos Caçadors (Canes Venatici) hi podem trobar la Galàxia del Remolí, una extraordinària galàxia en espiral que té la peculiaritat d’estar totalment perpendicular a la nostra visió, per la qual cosa podem observar perfectament els seus braços. També anomenada M51 (forma part del catàleg Messier de Nebuloses), es tracta d’una de les galàxies més brillants del firmament, i té una galàxia acompanyant (NGC 5195).

La zona de les constel·lacions dels Gossos Caçadors i la Ossa Major és de les més fosques del nostre firmament, ja que es tracta de la part més perpendicular del plà de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. O sigui, la Galàxia del Remolí i la Via Làctia estarien en plans paral·lels, separades per 37 milions d’anys llum.

La fotografia ha estat realitzada per Jordi Esquerrà, d’Astrogarrotxa, l’1 de juny del 2019, sota un 3% de Lluna, i amb les següents característiques:
36 x 300s iso 1600
40x dark / flat / bias

Observació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta Júpiter

Tal com Galileu va descobrir a l’any 1610, el planeta Júpiter té 4 llunes fàcilment visibles, (fins i tot amb uns prismàtics), que van donant voltes al seu voltant tal com si es tractés d’un sistema solar en minatura. Aquests satèl·lits naturals es coneixen com a “les Quatre Llunes de Galileu“: Io, Europa, Ganímedes i Calixte.

Aquestes llunes contínuament “transiten” per davant del planeta, però com que durant aquests primers dies de juny del 2019 Júpiter està en oposició a la Terra (el que significa que els dos planetes estan a la menor distància entre ells), permet que les observacions siguin més profitoses i llueixin més.

Per aprofitar l’esdeveniment, la matinada del dia 5 de juny del 2019, tres integrants d’Astrogarrotxa ens vam desplaçar a l’Observatori de Batet per poder realitzar l’observació amb telescopi del trànsit de dues de les llunes per davant de Júpiter. Com que el seeing d’aquella nit era molt bo, ens va permetre tirar d’augment i gaudir del transit amb molt detall.

Io, la seva lluna més propera, va començar el trànsit sobre les 2:20h de la matinada. El més fàcil és veure l’ombra de la lluna sobre el disc brillant del planeta. Tot seguit Ganimedes, la lluna més gran de Júpiter i també de tot el Sistema Solar, també va entrar en escena, deixant la imatge de les dues llunes (punts brillants) i les dues ombres (punts foscos) en transit sobre el planeta.

Imatge: (hemel.waarnemen.com)
L’Equip de la nit: l’Adrià, en Xevi, en Jordi i el nostre Telescopi Celestron C14

Nebulosa de l’Àguila i els Pilars de la Creació

A la constel·lació de l’Àguila ens trobem aquesta meravellosa nebulosa d’emissió tipus “regió H II“, que porta el nom de la pròpia constel·lació. També coneguda com a M16 (forma part del càtàleg Messier de Nebuloses) en realitat són dos objectes conjunts. Per una banda, la nebulosa d’emissió pròpiament dita, i també un cúmul obert catalogat com a NGC 6611. Les aproximadament 450 estrelles d’aquest cúmul són de nova creació (tenen entre 1 i 2 milions d’anys d’edat) i provenen del gran núvol de gas hidrogen de la nebulosa.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà (soci d’Astrogarrotxa) el 21 de maig del 2019, mitjançant el Telescopi remot T32 (Planewave 17” CDK), amb les següents característiques:
3x600s Ha Astrodon 5nm
15dark / flats / bias

En el centre de la Nebulosa de l’Àguila es poden observar les espectaculars formes del núvol de gas, en forma d’estalagmites, i es coneixen com a Els Pilars de la Creació. Són molt coneguts en el món de l’astrofotografia degut la imatge que va aconseguir el Telescopi Hubble en alta definició, i degut a la seva bellesa han sortit en pel·lícules de ciència ficció, com Contact, (basada en un llibre del divulgador astronòmic Carl Sagan).

Fotografia del 1995, obtinguda per la Càmera Planetària i de Gran Angular 2 del Telescopi Espacial Hubble, amb colors vermells per a les zones d’emissió de sofre ionitzat, verds per a emissió d’hidrogen i blaus per a l’emissió d’oxigen.

Conferència del doctor Santi Roca sobre la missió Gaia

Aquest divendres 17 de maig de 2019, dins del cicle de xerrades de l’edició XXII dels grans interrogants de la ciència, el doctor i company Santi Roca va fer una xerrada esplèndida sobre la missió Gaia. Amb la Sala del Casal Marià plena i un públic que va seguir i va gaudir de les explicacions del professor Roca.

Text de l’anunci de la conferència:

Us afegim un enllaç de l’article publicat al diari Nacional.cat, el  dimecres 25 d’abril de 2018, que explica els objectius i descobertes inicials d’aquesta missió, que hi participen astrònoms de la Universitat de Barcelona. I un enllaç directa a la web de la missió Gaia

Dia Mundial de l’Astronomia

En motiu del dia mundial de l’Astronomia, alguns socis d’Astrogarrotxa ens vàrem desplaçar fins a l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. L’agenda oferia  tota una sèrie d’activitats molt interesants per al vespre-nit del divendres 10 de maig, que acabava amb una plantada de telescopis al costat de la seva famosa cúpula.

El President i el Director de l’observatori van donar el tret de sortida a les activitats a la Sala de les Constel·lacions (on es poden observar les restes d’alguns meteorits).

La primera de les activitats era la conferència “L’exploració del sistema solar”, a càrrec de Marc Costa, enginyer de la Agència Especial Europea, en la qual va descriure diferents missions, tant de la ESA com altres entitats, en l’exploració del Sistema Solar.

Malauradament, i degut al mal temps meteorològic, es va haver d’anul·lar la segona activitat, que consistia en l’observació a cel obert. Però a canvi el President i el Director ens varen oferir una ruta per ensenyar-nos les instal·lacions del centre, i descriure’ns l’espectacle que solen realitzar en els batejos astronòmics.

Per acabar, tots el assistents vam poder pujar a la cúpula i veure tot l’equipament que utilitzen tant per la divulgació de l’astronomia i per projectes de caire més científic, com ara el projecte TESS (seguiment d’exoplanetes) amb col·laboració amb la NASA.

El triplet de la constel·lació del Lleó

A la constel·lació del Lleó trobem aquest petit grup de tres galàxies espirals, situades a 35 milions d’anys llum de nosaltres, i observables des del mateix camp que ens ofereix el telescopi.

A la part superior dreta trobem la galàxia M65, galàxia espiral amb una magnitud de 10,3.
A la part inferior dreta trobem la M66, la més brillant de totes, té una magnitud de 9,7.
Per últim, a la part inferior esquerra, trobem la NGC 3628, la més gran de totes pero més difusa degut a que la veiem de perfil, amb una magnitud de 14.

Imatge realitzada per Astrogarrotxa el 13 d’abril del 2019, amb un 50% de Lluna. 4 fotos amb una exposició de 300″ cada una, iso 1600 10 dark 20 bias


Activitats de “Nit de Lluna Plena” per Setmana Santa 2019

De cares a la propera Setmana Santa del 2019, us proposem fer una NIT DE LLUNA PLENA.

L’activitat consisteix en desplaçar-nos fins a l’Observatori Astronòmic de Batet de la Serra, situat enmig del Parc Natural de Zona Volcànica de la Garrotxa. Allà coneixerem la lluna amb l´ajuda de projeccions i d´imatges, així com la podrem observar ben de prop a través del telescopi. També podrem contemplar el clar de lluna estirats en un prat, per a conèixer les constel.lacions i estels principals de la nit de la primavera.

L´activitat finalitzarà amb un petit tastet de productes de la zona.

Dates possibles: dijous 18 i diumenge 21 d’abril de 2019
Hora: 21:30h
Lloc: Observatori Astronòmic de Batet de la Serra
Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme d’Olot o trucant al 972260141.

1 reply 0 retweets 0 likes

Marató d’Objectes Messier 2019

Durant la lluna nova més propera a l’equinocci de primavera, és tradicional entre els astrònoms aficionats fer el que s’anomena una Marató Messier, que consisteix observar a través de telescopi o prismàtics el màxim número dels 110 objectes astronòmics que Charles Messier va catalogar entre el 1774 i 1781, sota el títol original “Catàleg de nebuloses i Cúmuls d’Estrelles que s’observen entre les estrelles fixes sobre l’horiztó de París”. En aquest catàleg es recullen nebuloses planetàries, cúmuls globulars, cúmuls oberts i el que al segle XVIII encara no es coneixia com a galàxies.

El passat 8 de març alguns membres d’Astrogarrotxa vàrem desafiar les males condicions meteorològiques (cel tapat al vespre, núvols baixos fins ben bé mitjanit i una atmosfera molt humida, desfavorable per a l’activitat), per aconseguir observar fins a un total de 19 objectes del catàleg en 3 hores, que es resumeixen a continuació:

# Messier Constel·lació Tipus Objecte
1 M42 Orió Gran nebulosa. Trapezi definit
2 M43 Orió Nebulosa
3 M1 Taure Nebulosa resta de supernova
“Nebulosa del Cranc”
4 M3 Canes Venatici Cúmul globular
5 M51 Canes Venatici Galàxia espiral
6 M104 Verge Galàxia espiral amb franja de pols fosca
“Galàxia del Barret”
7 M49 Verge Galàxia el·líptica
8 M65 Lleó Galàxia espiral
9 M66 Lleó Galàxia espiral (NGC3628 al costat)
10 M105 Lleó Galàxia el·líptica
11 M95 Lleó Galàxia espiral
12 M96 Lleó Galàxia espiral
13 M85 Coma Berenice Galàxia el·líptica
14 M53 Coma Berenice Cúmul globular
15 M44 Cranc Cúmul obert
“El Pesebre”
16 M81 Ossa Major Galàxia espiral
17 M82 Ossa Major Galàxia espiral
“Galàxia del Cigar”
18 M13 Hèrcules Cúmul globular
19 M57 Lira Nebulosa planetària
“Anular de Lira”

Saturn surt de darrera la Lluna

201902020725 LlunaSaturn

El dissabte 2 de febrer a les 7h25m (6h25m TU) poc després que la Lluna surti per l’horitzó sudest, per la vora del nostre satèl·lit apareixerà el planeta dels anells, Saturn.

L’espectacle mereix llevar-se d’hora. Es podrà veure a simple vista, però és una imatge inoblidable observar-ho amb telescopi. L’única condició serà buscar algun lloc on l’horitzó sudest estigui net de muntanyes i edificis, millor sobre el mar, perquè la Lluna estarà bastant baixa, a 8º d’altura.

A simple vista o amb prismàtics es veurà que per la part fosca de la Lluna, lleugerament il·luminada per la llum cendrosa, apareixerà un punt bastant brillant i que es va separant de nostre satèl·lit lentament.

Mirant per telescopi es podrà veure com Saturn va reapareixent poc a poc; primer els anells i després el disc del planeta. Es possible que pocs minuts abans també es pugui observar com surt de darrera de la Lluna el satèl·lit Tità.

En aquesta ocasió no es podrà veure com s’oculta el planeta darrera la Lluna perquè encara estarà per sota l’horitzó i resultarà invisible des de la península ibèrica.

L’ASTRONÒMICA

DE SABADELL