La fotografia estereoscòpica reprodueix aquest mateix principi. Es tracta d’obtenir dues imatges lleugerament separades l’una de l’altra. Això es pot aconseguir bé posant dues càmeres una al costat de l’altra, o bé amb l’ajut de càmeres, especials que tenen dos o més objectius, que permeten obtenir dues o més fotografies al mateix temps.

Per poder veure una fotografia estereoscòpica cal que cada ull vegi una sola de les imatges generades. Això ho podem aconseguir amb els anàglifs.

En aquest tipus de visualització, la imatge estereoscòpica consisteix en la superposició de dues imatges (les corresponents a la visió de l’ull dret i l’esquerra) a cada una de les quals s’ha aplicat un filtre de color diferent (ciam-roig, roig-ciam, roig-verd, verd-roig).

Per veure aquestes imatges cal utilitzar unes ulleres especials que tenen vidres de colors diferents segons quin sigui el tipus de filtre aplicat a l’anàglif. El principi consisteix en el fet que una imatge sobre la qual s’ha aplicat un filtre vermell, per exemple, no es vista per l’ull que té un vidre vermell. Això permet que cada ull vegi tan sols una de les dues imatges i que el cervell pugui generar la sensació d’estereoscòpia. Aquest sistema altera alguns colors de les imatges i pot produir una petita pèrdua de lluminositat.

Les fotos que teniu a continuació del planeta Mart són anàgrifs.