Trànsit de Mercuri per davant del Sol (Observacions)

Aquesta tarda de l’11 de novembre del 2019 hem pogut gaudir de l’espectacle de l’aliniaició dels planetes Mercuri i Terra amb el Sol. Alguns dels nostres associats han preparat els seus equips per a fer seguiment amb la seguretat necessària per a que no fos nociu pels ulls.

I puntualment, tal com estava previst, a les 16:30h Mercuri ha entrat en escena i s’ha pogut observar perfectament sobre del disc solar, una petita ombra en contrast al nostre brillant astre que s’ha anat passejant al llarg de les hores que ha durat aquest fenomen tan poc freqüent.

Seqüència de fotografies: Carles Gil

A partir d’ara, no hi haurà un altre trànsit de Mercuri fins al 13 de novembre de 2032. I els següents seran el 7 de novembre de 2039 i el 7 de maig de 2049.

Trànsit de Mercuri per davant del Sol

S’acosta una de les efemèrides de l’any: el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol, observable des de les nostres contrades.

Imatge: © NASA’s Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein

El proper dilluns 11 de novembre, el planeta més proper del sistema solar entrarà al disc visible del Sol, a les 13:30h hora local, i anirà desplaçant-se poc a poc fins a les 19:30h, ja quan la nostra estrella s’hagi post. Es preveu que el moment en el que es situarà més al mig serà a les 16:20h.

Un Trànsit és el mateix que un Eclipsi, però amb menor mesura: un objecte es situa per davant d’un altre, fent que la seva brillantor es vegi disminuida. En el cas dels eclipsis, l’objecte tapa totalment l’objecte del darrera, mentre que en els trànsits es permet veure la figura de l’objecte del davant mentre va passant per sobre de l’altre. El fenòmen contrari seria una Ocultació, on l’objecte més petit visualment passaria per darrera de l’objecte més gran.

Des de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa emetrem aquest esdeveniment en directe mitjançant un dels nostres telescopis, via youtube al següent enllaç: https://youtu.be/C_oJRJ7Lk_U

Per descomptat, cal recordar que mai es pot mirar al Sol sense protecció ocular, ja sigui a simple vista, amb prismàtics o amb un telescopi. Astrogarrotxa disposa d’un telescopi amb un filtre solar, al qual hi connectarem una webcam, i així permetrem observar l’esdeveniment amb total seguretat.

El Planeta Júpiter

Aquest estiu del 2019 ens dóna la possibilitat d’observar còmodament el planeta Júpiter, ja que està en oposició (i així el tenim en la mínima distància de la Terra). Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar, i és una gran bombolla de gas de diferents tonalitats, observables des d’un petit telescopi. Aquestes tonalitats són l’atmosfera del planeta, format també d’altes i baixes pressions.

Aprofitant l’absència de lluna, i emprant el telescopi de l’Observatori de Batet, ens vàrem dedicar a fer fotografia planetària per aconseguir més detall que el que s’observa a simple vista. I com a primer intent, mostrem orgullosos el resultat, ja que fins i tot vam caçar la Gran Taca Vermella (la tempesta tropical més característica del planeta).

La fotografia ha estat realitzada per Xevi Coromina, Quim Casas i Jordi Esquerrà, tots tres d’Astrogarrotxa, el 5 de juliol del 2019, amb les següents característiques:
Telescopi: Celestron C14
CCD: ASI 120 MC Color

Observació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta Júpiter

Tal com Galileu va descobrir a l’any 1610, el planeta Júpiter té 4 llunes fàcilment visibles, (fins i tot amb uns prismàtics), que van donant voltes al seu voltant tal com si es tractés d’un sistema solar en minatura. Aquests satèl·lits naturals es coneixen com a «les Quatre Llunes de Galileu«: Io, Europa, Ganímedes i Calixte.

Aquestes llunes contínuament «transiten» per davant del planeta, però com que durant aquests primers dies de juny del 2019 Júpiter està en oposició a la Terra (el que significa que els dos planetes estan a la menor distància entre ells), permet que les observacions siguin més profitoses i llueixin més.

Per aprofitar l’esdeveniment, la matinada del dia 5 de juny del 2019, tres integrants d’Astrogarrotxa ens vam desplaçar a l’Observatori de Batet per poder realitzar l’observació amb telescopi del trànsit de dues de les llunes per davant de Júpiter. Com que el seeing d’aquella nit era molt bo, ens va permetre tirar d’augment i gaudir del transit amb molt detall.

Io, la seva lluna més propera, va començar el trànsit sobre les 2:20h de la matinada. El més fàcil és veure l’ombra de la lluna sobre el disc brillant del planeta. Tot seguit Ganimedes, la lluna més gran de Júpiter i també de tot el Sistema Solar, també va entrar en escena, deixant la imatge de les dues llunes (punts brillants) i les dues ombres (punts foscos) en transit sobre el planeta.

Imatge: (hemel.waarnemen.com)
L’Equip de la nit: l’Adrià, en Xevi, en Jordi i el nostre Telescopi Celestron C14