Observació del trànsit d’Io i Ganimedes per davant del planeta Júpiter

Tal com Galileu va descobrir a l’any 1610, el planeta Júpiter té 4 llunes fàcilment visibles, (fins i tot amb uns prismàtics), que van donant voltes al seu voltant tal com si es tractés d’un sistema solar en minatura. Aquests satèl·lits naturals es coneixen com a “les Quatre Llunes de Galileu“: Io, Europa, Ganímedes i Calixte.

Aquestes llunes contínuament “transiten” per davant del planeta, però com que durant aquests primers dies de juny del 2019 Júpiter està en oposició a la Terra (el que significa que els dos planetes estan a la menor distància entre ells), permet que les observacions siguin més profitoses i llueixin més.

Per aprofitar l’esdeveniment, la matinada del dia 5 de juny del 2019, tres integrants d’Astrogarrotxa ens vam desplaçar a l’Observatori de Batet per poder realitzar l’observació amb telescopi del trànsit de dues de les llunes per davant de Júpiter. Com que el seeing d’aquella nit era molt bo, ens va permetre tirar d’augment i gaudir del transit amb molt detall.

Io, la seva lluna més propera, va començar el trànsit sobre les 2:20h de la matinada. El més fàcil és veure l’ombra de la lluna sobre el disc brillant del planeta. Tot seguit Ganimedes, la lluna més gran de Júpiter i també de tot el Sistema Solar, també va entrar en escena, deixant la imatge de les dues llunes (punts brillants) i les dues ombres (punts foscos) en transit sobre el planeta.

Imatge: (hemel.waarnemen.com)
L’Equip de la nit: l’Adrià, en Xevi, en Jordi i el nostre Telescopi Celestron C14

Marató d’Objectes Messier 2019

Durant la lluna nova més propera a l’equinocci de primavera, és tradicional entre els astrònoms aficionats fer el que s’anomena una Marató Messier, que consisteix observar a través de telescopi o prismàtics el màxim número dels 110 objectes astronòmics que Charles Messier va catalogar entre el 1774 i 1781, sota el títol original “Catàleg de nebuloses i Cúmuls d’Estrelles que s’observen entre les estrelles fixes sobre l’horiztó de París”. En aquest catàleg es recullen nebuloses planetàries, cúmuls globulars, cúmuls oberts i el que al segle XVIII encara no es coneixia com a galàxies.

El passat 8 de març alguns membres d’Astrogarrotxa vàrem desafiar les males condicions meteorològiques (cel tapat al vespre, núvols baixos fins ben bé mitjanit i una atmosfera molt humida, desfavorable per a l’activitat), per aconseguir observar fins a un total de 19 objectes del catàleg en 3 hores, que es resumeixen a continuació:

# Messier Constel·lació Tipus Objecte
1 M42 Orió Gran nebulosa. Trapezi definit
2 M43 Orió Nebulosa
3 M1 Taure Nebulosa resta de supernova
“Nebulosa del Cranc”
4 M3 Canes Venatici Cúmul globular
5 M51 Canes Venatici Galàxia espiral
6 M104 Verge Galàxia espiral amb franja de pols fosca
“Galàxia del Barret”
7 M49 Verge Galàxia el·líptica
8 M65 Lleó Galàxia espiral
9 M66 Lleó Galàxia espiral (NGC3628 al costat)
10 M105 Lleó Galàxia el·líptica
11 M95 Lleó Galàxia espiral
12 M96 Lleó Galàxia espiral
13 M85 Coma Berenice Galàxia el·líptica
14 M53 Coma Berenice Cúmul globular
15 M44 Cranc Cúmul obert
“El Pesebre”
16 M81 Ossa Major Galàxia espiral
17 M82 Ossa Major Galàxia espiral
“Galàxia del Cigar”
18 M13 Hèrcules Cúmul globular
19 M57 Lira Nebulosa planetària
“Anular de Lira”