Nebulosa de l’Àguila i els Pilars de la Creació

A la constel·lació de l’Àguila ens trobem aquesta meravellosa nebulosa d’emissió tipus “regió H II“, que porta el nom de la pròpia constel·lació. També coneguda com a M16 (forma part del càtàleg Messier de Nebuloses) en realitat són dos objectes conjunts. Per una banda, la nebulosa d’emissió pròpiament dita, i també un cúmul obert catalogat com a NGC 6611. Les aproximadament 450 estrelles d’aquest cúmul són de nova creació (tenen entre 1 i 2 milions d’anys d’edat) i provenen del gran núvol de gas hidrogen de la nebulosa.

La fotografia ha estat realitzada per en Jordi Esquerrà (soci d’Astrogarrotxa) el 21 de maig del 2019, mitjançant el Telescopi remot T32 (Planewave 17” CDK), amb les següents característiques:
3x600s Ha Astrodon 5nm
15dark / flats / bias

En el centre de la Nebulosa de l’Àguila es poden observar les espectaculars formes del núvol de gas, en forma d’estalagmites, i es coneixen com a Els Pilars de la Creació. Són molt coneguts en el món de l’astrofotografia degut la imatge que va aconseguir el Telescopi Hubble en alta definició, i degut a la seva bellesa han sortit en pel·lícules de ciència ficció, com Contact, (basada en un llibre del divulgador astronòmic Carl Sagan).

Fotografia del 1995, obtinguda per la Càmera Planetària i de Gran Angular 2 del Telescopi Espacial Hubble, amb colors vermells per a les zones d’emissió de sofre ionitzat, verds per a emissió d’hidrogen i blaus per a l’emissió d’oxigen.

Conferència del doctor Santi Roca sobre la missió Gaia

Aquest divendres 17 de maig de 2019, dins del cicle de xerrades de l’edició XXII dels grans interrogants de la ciència, el doctor i company Santi Roca va fer una xerrada esplèndida sobre la missió Gaia. Amb la Sala del Casal Marià plena i un públic que va seguir i va gaudir de les explicacions del professor Roca.

Text de l’anunci de la conferència:

Us afegim un enllaç de l’article publicat al diari Nacional.cat, el  dimecres 25 d’abril de 2018, que explica els objectius i descobertes inicials d’aquesta missió, que hi participen astrònoms de la Universitat de Barcelona. I un enllaç directa a la web de la missió Gaia

Dia Mundial de l’Astronomia

En motiu del dia mundial de l’Astronomia, alguns socis d’Astrogarrotxa ens vàrem desplaçar fins a l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. L’agenda oferia  tota una sèrie d’activitats molt interesants per al vespre-nit del divendres 10 de maig, que acabava amb una plantada de telescopis al costat de la seva famosa cúpula.

El President i el Director de l’observatori van donar el tret de sortida a les activitats a la Sala de les Constel·lacions (on es poden observar les restes d’alguns meteorits).

La primera de les activitats era la conferència “L’exploració del sistema solar”, a càrrec de Marc Costa, enginyer de la Agència Especial Europea, en la qual va descriure diferents missions, tant de la ESA com altres entitats, en l’exploració del Sistema Solar.

Malauradament, i degut al mal temps meteorològic, es va haver d’anul·lar la segona activitat, que consistia en l’observació a cel obert. Però a canvi el President i el Director ens varen oferir una ruta per ensenyar-nos les instal·lacions del centre, i descriure’ns l’espectacle que solen realitzar en els batejos astronòmics.

Per acabar, tots el assistents vam poder pujar a la cúpula i veure tot l’equipament que utilitzen tant per la divulgació de l’astronomia i per projectes de caire més científic, com ara el projecte TESS (seguiment d’exoplanetes) amb col·laboració amb la NASA.

El triplet de la constel·lació del Lleó

A la constel·lació del Lleó trobem aquest petit grup de tres galàxies espirals, situades a 35 milions d’anys llum de nosaltres, i observables des del mateix camp que ens ofereix el telescopi.

A la part superior dreta trobem la galàxia M65, galàxia espiral amb una magnitud de 10,3.
A la part inferior dreta trobem la M66, la més brillant de totes, té una magnitud de 9,7.
Per últim, a la part inferior esquerra, trobem la NGC 3628, la més gran de totes pero més difusa degut a que la veiem de perfil, amb una magnitud de 14.

Imatge realitzada per Astrogarrotxa el 13 d’abril del 2019, amb un 50% de Lluna. 4 fotos amb una exposició de 300″ cada una, iso 1600 10 dark 20 bias


Activitats de “Nit de Lluna Plena” per Setmana Santa 2019

De cares a la propera Setmana Santa del 2019, us proposem fer una NIT DE LLUNA PLENA.

L’activitat consisteix en desplaçar-nos fins a l’Observatori Astronòmic de Batet de la Serra, situat enmig del Parc Natural de Zona Volcànica de la Garrotxa. Allà coneixerem la lluna amb l´ajuda de projeccions i d´imatges, així com la podrem observar ben de prop a través del telescopi. També podrem contemplar el clar de lluna estirats en un prat, per a conèixer les constel.lacions i estels principals de la nit de la primavera.

L´activitat finalitzarà amb un petit tastet de productes de la zona.

Dates possibles: dijous 18 i diumenge 21 d’abril de 2019
Hora: 21:30h
Lloc: Observatori Astronòmic de Batet de la Serra
Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme d’Olot o trucant al 972260141.

1 reply 0 retweets 0 likes

Marató d’Objectes Messier 2019

Durant la lluna nova més propera a l’equinocci de primavera, és tradicional entre els astrònoms aficionats fer el que s’anomena una Marató Messier, que consisteix observar a través de telescopi o prismàtics el màxim número dels 110 objectes astronòmics que Charles Messier va catalogar entre el 1774 i 1781, sota el títol original “Catàleg de nebuloses i Cúmuls d’Estrelles que s’observen entre les estrelles fixes sobre l’horiztó de París”. En aquest catàleg es recullen nebuloses planetàries, cúmuls globulars, cúmuls oberts i el que al segle XVIII encara no es coneixia com a galàxies.

El passat 8 de març alguns membres d’Astrogarrotxa vàrem desafiar les males condicions meteorològiques (cel tapat al vespre, núvols baixos fins ben bé mitjanit i una atmosfera molt humida, desfavorable per a l’activitat), per aconseguir observar fins a un total de 19 objectes del catàleg en 3 hores, que es resumeixen a continuació:

# Messier Constel·lació Tipus Objecte
1 M42 Orió Gran nebulosa. Trapezi definit
2 M43 Orió Nebulosa
3 M1 Taure Nebulosa resta de supernova
“Nebulosa del Cranc”
4 M3 Canes Venatici Cúmul globular
5 M51 Canes Venatici Galàxia espiral
6 M104 Verge Galàxia espiral amb franja de pols fosca
“Galàxia del Barret”
7 M49 Verge Galàxia el·líptica
8 M65 Lleó Galàxia espiral
9 M66 Lleó Galàxia espiral (NGC3628 al costat)
10 M105 Lleó Galàxia el·líptica
11 M95 Lleó Galàxia espiral
12 M96 Lleó Galàxia espiral
13 M85 Coma Berenice Galàxia el·líptica
14 M53 Coma Berenice Cúmul globular
15 M44 Cranc Cúmul obert
“El Pesebre”
16 M81 Ossa Major Galàxia espiral
17 M82 Ossa Major Galàxia espiral
“Galàxia del Cigar”
18 M13 Hèrcules Cúmul globular
19 M57 Lira Nebulosa planetària
“Anular de Lira”

Saturn surt de darrera la Lluna

201902020725 LlunaSaturn

El dissabte 2 de febrer a les 7h25m (6h25m TU) poc després que la Lluna surti per l’horitzó sudest, per la vora del nostre satèl·lit apareixerà el planeta dels anells, Saturn.

L’espectacle mereix llevar-se d’hora. Es podrà veure a simple vista, però és una imatge inoblidable observar-ho amb telescopi. L’única condició serà buscar algun lloc on l’horitzó sudest estigui net de muntanyes i edificis, millor sobre el mar, perquè la Lluna estarà bastant baixa, a 8º d’altura.

A simple vista o amb prismàtics es veurà que per la part fosca de la Lluna, lleugerament il·luminada per la llum cendrosa, apareixerà un punt bastant brillant i que es va separant de nostre satèl·lit lentament.

Mirant per telescopi es podrà veure com Saturn va reapareixent poc a poc; primer els anells i després el disc del planeta. Es possible que pocs minuts abans també es pugui observar com surt de darrera de la Lluna el satèl·lit Tità.

En aquesta ocasió no es podrà veure com s’oculta el planeta darrera la Lluna perquè encara estarà per sota l’horitzó i resultarà invisible des de la península ibèrica.

L’ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Astrogarrotxa amb La Marató TV3

Astrogarrotxa ha participat a la Marató de TV3 d’engany pel Càncer, el passat dissabte, 15 de desembre al Firal d’Olot.

 

L’activitat ha consistit en una observació de la Lluna i els seus cràters a través del telescopi de l’associació. S’han recaptat 262,08€ que han estat lliurats a la Marató.

Cassini crater lluna

La investigació dona vida. Càncer

http://www.ccma.cat/tv3/marato/2018/210/

Una superterra a l’estrella de Barnard

15 novembre 2018

noticia superterra2Un equip liderat per Ignasi Ribas (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) i Guillem Anglada (Universitat Queen Mary de Londres) han trobat, després d’un curos anàlisi, que hi ha un 99% de possibilitats que hi hagi un exoplaneta a l’estrella de Barnard. És l’estrella més ràpida del cel nocturn, situada a tan sols 6 anys llum de distància. L’exoplaneta, anomenat Barnard b, té una massa d’almenys 3,2 vegades la Terra, una superterra, amb una òrbita de 233 dies de període. S’han utilitzat dades d’un gran conjunt de telescopis. És un món gelat i dèbilment il•luminat; només rep un 2% de l’energia que la Terra rep del Sol. Està a una distància de només 0,4 vegades la que separa el Sol de la Terra, es troba prop de la línia de neu, la regió on compostos volàtils com l’aigua poden condensar-se en gel sòlid. Aquest món gelat i d’ombra podria tenir una temperatura de –170 °C, fent-lo inhòspit per a la vida tal com la coneixem. Després del planeta trobat en Proxima Centauri és el segon exoplaneta conegut més proper a la Terra. Més informació en l’ESO.

Notícia L’Astronòmica de Sabadell